skip to Main Content
972 58 25 94 | info@compasbanyoles.com 660 298 910

BUFETA HIPERACTIVA EN ELS PETITS

La majoria de nens, més o menys aviat, acaben controlant els seus esfínters, que és un tema de maduració neurològica, i que a vegades pot necessitar més temps.

La bufeta hiperactiva és la segona causa més freqüent de disfunció funcional vesical després de la enuresis (fugues d’orina a la nit), es tracta d’una entitat caracteritzada per urgencia miccional, acompanyada habitualment d’un augment de freqüència miccional, o dit d’una altra manera, nens que necessiten anar a orinar urgentment i molt sovint durant el dia. Es considera normal orinar entre 6 i 8 vegades al dia, cada 2 o 3 hores.
Aquests símptomes tenen el seu origen en contraccions involuntàries del detrusor (múscul que envolta la bufeta urinaria), durant la fase d’ompliment (a volums baixos ja es contrau el detrusor i apareixen les ganes d’orinar abans de que la bufeta estigui plena del tot). Amb freqüencia, el nen/a intenta suprimir la urgencia miccional mitjançant maniobres de retenció (creuant les cames, encongint-se…)
El control neuronal sobre la funció urinària és clínicament evident als 5 anys, encara que en el 17-22% dels nens els símptomes persisteixen més enllà d’aquesta edat.
En alguns casos pot anar relacionat a altres disfuncions com la enuresis, el reflux vesico-uretral, les infeccions d’orina de repetició i/o l’estrenyiment.

Si aquest fos el perfil del nen/a, a més del tractament d’osteopatia, caldria fer una valoració i en funció dels resultats, pautar un tractament combinat amb una sèrie d’exercicis per reeducar la bufeta i resoldre el problema.
El tractament que utilitzem en consulta és la uroterapia, una combinació de mesures conductuals, canvis d’hàbits, exercicis per entrenar la musculatura del sòl pèlvic i prendre’n consciència, el treball de propiocepció mitjançant el biofeedback i per poder generar canvis al sistema nerviós es fa la neuromodulació del tibial posterior. El protocol de tractament consisteix en 8 setmanes (dues sessions setmanals).

Tot i fer el que s’ha estipulat, cal recordar que per orinar no s’ha de fer força abdominal ni apretar, s’ha de buidar completament i fer-ho sense pressa, és important beure entre 1,5-2l d’aigua diariament, evitar les begudes gasoses, ensucrades i irritants pel sistema nerviós. Igual com també evitar els “pipis preventius” és a dir anar a orinar quan no en tens ganes per si de cas més tard no hi pots anar, i tampoc aguantar-se més de 4 hores sense orinar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Back To Top

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca