BUFETA HIPERACTIVA EN ELS PETITS
La majoria de nens, més o menys aviat, acaben controlant els seus esfínters, que és un tema de maduració neurològica, i que a vegades pot necessitar més temps.
La bufeta hiperactiva és la segona causa més freqüent de disfunció funcional vesical després de la enuresis (fugues d’orina a la nit), es tracta d’una entitat caracteritzada per urgencia miccional, acompanyada habitualment d’un augment de freqüència miccional, o dit d’una altra manera, nens que necessiten anar a orinar urgentment i molt sovint durant el dia. Es considera normal orinar entre 6 i 8 vegades al dia, cada 2 o 3 hores.
Aquests símptomes tenen el seu origen en contraccions involuntàries del detrusor (múscul que envolta la bufeta urinaria), durant la fase d’ompliment (a volums baixos ja es contrau el detrusor i apareixen les ganes d’orinar abans de que la bufeta estigui plena del tot). Amb freqüencia, el nen/a intenta suprimir la urgencia miccional mitjançant maniobres de retenció (creuant les cames, encongint-se…)
El control neuronal sobre la funció urinària és clínicament evident als 5 anys, encara que en el 17-22% dels nens els símptomes persisteixen més enllà d’aquesta edat.
En alguns casos pot anar relacionat a altres disfuncions com la enuresis, el reflux vesico-uretral, les infeccions d’orina de repetició i/o l’estrenyiment.
Si aquest fos el perfil del nen/a, a més del tractament d’osteopatia, caldria fer una valoració i en funció dels resultats, pautar un tractament combinat amb una sèrie d’exercicis per reeducar la bufeta i resoldre el problema.
El tractament que utilitzem en consulta és la uroterapia, una combinació de mesures conductuals, canvis d’hàbits, exercicis per entrenar la musculatura del sòl pèlvic i prendre’n consciència, el treball de propiocepció mitjançant el biofeedback i per poder generar canvis al sistema nerviós es fa la neuromodulació del tibial posterior. El protocol de tractament consisteix en 8 setmanes (dues sessions setmanals).
Tot i fer el que s’ha estipulat, cal recordar que per orinar no s’ha de fer força abdominal ni apretar, s’ha de buidar completament i fer-ho sense pressa, és important beure entre 1,5-2l d’aigua diariament, evitar les begudes gasoses, ensucrades i irritants pel sistema nerviós. Igual com també evitar els “pipis preventius” és a dir anar a orinar quan no en tens ganes per si de cas més tard no hi pots anar, i tampoc aguantar-se més de 4 hores sense orinar.
